rellisca cap als nostres peus
l’aigua que ens ressegueix el cos
i les hores singlen els dies
que escriuen sobre la pell
mai és la mateixa aigua
sempre és la mateixa pell
pell que s’estria
per un dins que es manifesta
de totes les hores llençades
a la mar impalpable
dels seus batecs
*
El cert és, que la pell, tampoc serà sempre la mateixa....
ResponEliminaSalut ;)
biològicament potser no, però en aquest context descrit t'asseguro que sí... :)
EliminaMolta (de salut)
Bueno. Preciós.
ResponEliminaaixó no ho sé... però sincer sí
Eliminagràcies Somnis :)
Submergeix el cos en la mar,
ResponEliminadestria l'aigua
la pell tros a tros
i en fa nítida revisió.
Canvia l'aigua
i la mar és la mateixa,
canvia el cos
i el jo és el mateix.
Surto de l'aigua
com en un bateig repetit
i llisca avall
cada gota
sobre la pell canviant.
Van canviant les hores,
essent canviant,
també el temps.
Escriu aquest
sobre la pell canviant.
Canvia l'aigua, el cos,
i també el jo canvia,
però la mar sembla inalterable.
canvien les hores, el temps, l'aigua, el cos... però el jo? crec que l'essència del jo és inalterable...
ResponEliminaSempre és el jo inalterable?
ResponEliminaSi qualsevol fat del destí
pot canviar-lo.
Si l'essència del jo és inalterable,
quin és l'abast de l'essència del jo
per no variar
i seguir sent inalterable?
L'essència d'un mateix sempre segueix sent la mateixa...
ResponEliminaAferradetes, nina.