Il·lustrador: Arthur RACKHAM
vaguen per dins
mirades i tremolors
la pell i el seu tacte
la fantasia i el seu somni
a la recerca d’unes lletres
esquelètics versos
divaguen
s’entrellacen,
desitjant aconseguir
la semblança
en un senzill poema
però...
no arriben a ser més que...
pedaços d’un vagabund somni,
que volent atrapar la lluna
quedaren en un escarransit reflex
*
Paraules farcides de sentiments
ResponEliminaque deixes volar a l‘aire,
repeteixen mots
en tantes llengües com vols
i deixen el sol, la lluna, la mar i el vent
com a protagonistes dels teus somnis.
Navega per aquestes esteles que fas,
sense la temor de trobar-te
versos esquelètics,
a menys que siguin d’algú altre.
Aprofita ara que la lluna és esplèndida
i t’espera que li llancis
com dards enamorats
les teves paraules,
essent reflex després la seva imatge
en qualsevol toll d’aigua,
rierol o riu que es trobi sota seu.
Potser aquesta vegada ha quedat en un reflex... s'ha de tornar a intentar i no defallir !
ResponEliminaSalut ;)
els intents hi són però cal tenir un do que no crec tenir, però... segueixo
Eliminagràcies Artur :)
Jo també sento una mica com tu dius.
ResponEliminaNo defallim, potser tampoc es tracta només d'un do... sinó de tornar-hi i tornar-hi...
mai millor dit... ja no tinc aquell eufòria dels inicis però aquí segueixo (a temporades)
Eliminagràcies Carme... :)
Si no te canses i ho tornes a provar, algún dia no es quedarà tan sols en un reflex.
ResponEliminaAferradetes, Maria.
esperem que aquest dia sigui lluny i sobretot que les ganes d'intentar-ho es mantinguin...
EliminaAferradetes, Lluna :)
Últimament soc l'encarnació dels 4 primers versos. Visc en aquest estat.
ResponEliminatot té una continuïtat, només cal paciència i seguir....
EliminaGràcies Somnis :)