.jpg)
com un ombra
que s’escau al damunt
és la grisor que apaga
la llum de les hores...
hores que llisquen calladament
en la metamorfosi dels dies
són espais coneguts
sensacions viscudes
pensaments pensats
també són... paraules
que es vesteixen de nou,
en temps diferents,
en un desig irrefrenable de ser escrites
què s’escriurà?
què queda per dir?
l’ombra no deixa veure
més enllà de les primeres passes,
la grisor desdibuixa
la mirada que busca
l’ombra s’estén,
les hores llisquen
... i la mirada busca
l’esquitx de qualsevol somni
*
Encara no han arribat
ResponEliminales càlides hores
de la nit per passejar,
la primavera a la fosca vesprada
es freda i no convida a caminar.
Enlairo el cos de la cadira,
agafo el bloc i la ploma,
i prem ben fort el meu tresor,
no vagi a perdre cap paraula escrita
cap vers esbossat.
Em deslliuro pels carrers
gairebé a pas quiet,
vull gaudir del que la nit m'ofereix,
olors de sopars i fragàncies de bosc
que la garbinada m'apropa
a sensacions llunyanes.
m'assec sota la llum d'un fanal
al mig del carrer major,
sota la volada perduda
d'una vella arcada.
Penso amb tu,
i en la ferida oberta,
amb tintura blava de la ploma
tanco una mica el tall obert,
que el temps mai curarà,
però que els mots escrits
entumeixen son dolor.
l'ombra s'estén,
les hores llisquen
i retorno per cercar el palau
dels somnis
on, amb sort,
puc tenir-te a l'abast
com en un dia qualsevol
d'aquell perdut passat.
Que les ombres no impedeixin veure els nostres somnis, per petits que siguin !.
ResponEliminaFelicitats per als dos poemes ...per encoratjadors ;)
Salut !.
en el fons l'important és tenir paciència, saber esperar... com diuen: cada dia pot sortir el sol
Eliminagràcies Artur :)
Una fotografia i un poema que fan somiar.
ResponEliminaAferradetes, Maria.
i és que per petit i lluny que sigui sempre podem trobar un somni que aconseguir... :)
EliminaAferradetes fortes Sa LLuna