Com una margarida passada, desfullada, per el jorn les hores primeres, alhora que el sol escalfa la resta d’una tija que va pansint-se en apropar-se la tarda pintada de tons foscos, més propers al negre nocturn. El dia que va cloent-se en ell mateix, deixa enrere la vivència compartida, la llavor del proper record que guardarem, les darreres paraules que voleiaven entre tut i jo, meravelloses eines de so, com un repicó esperat. Clou el jorn amb el respirar suau de qui dorm tranquil, esperant renéixer de nou amb la llum d’una nova albada.
Què bonic, adormir-se en braços de la nit !.
ResponEliminaSalut ;)
ve a ser com... voler veure el got mig ple i no a l'inrevés...
Eliminagràcies per la teves paraules, Artur
Com una margarida passada,
ResponEliminadesfullada,
per el jorn les hores primeres,
alhora que el sol escalfa la resta
d’una tija que va pansint-se
en apropar-se la tarda pintada
de tons foscos,
més propers al negre nocturn.
El dia que va cloent-se
en ell mateix,
deixa enrere la vivència compartida,
la llavor del proper record
que guardarem,
les darreres paraules
que voleiaven entre tut i jo,
meravelloses eines de so,
com un repicó esperat.
Clou el jorn amb el respirar suau
de qui dorm tranquil,
esperant renéixer de nou
amb la llum
d’una nova albada.