S'ADORM



cau la tarda
silenciosament
mentre el dia
passeja les hores

uns ulls
miren l’apaivagà
de la claror
-nascuda fa tan poc-
dolçament un sentiment
l’hi abraça el cor

potser... la tarda mor
o potser... és que s’adorm
en braços de la nit



*

Comentaris

  1. Què bonic, adormir-se en braços de la nit !.
    Salut ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. ve a ser com... voler veure el got mig ple i no a l'inrevés...
      gràcies per la teves paraules, Artur

      Elimina
  2. Com una margarida passada,
    desfullada,
    per el jorn les hores primeres,
    alhora que el sol escalfa la resta
    d’una tija que va pansint-se
    en apropar-se la tarda pintada
    de tons foscos,
    més propers al negre nocturn.
    El dia que va cloent-se
    en ell mateix,
    deixa enrere la vivència compartida,
    la llavor del proper record
    que guardarem,
    les darreres paraules
    que voleiaven entre tut i jo,
    meravelloses eines de so,
    com un repicó esperat.
    Clou el jorn amb el respirar suau
    de qui dorm tranquil,
    esperant renéixer de nou
    amb la llum
    d’una nova albada.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

agraïda sempre...