M'ATURO

el dia


 

seguint la proposta de la Núria L. AROCA




m'aturo davant del roser
i un camí neix entre pensaments
temps de dies passats
o potser uns records
massa allunyats

m’aturo davant del roser
i tan sols m’arriba
la dolça flaire del seu perfum
la vivesa del seu color
i la bellesa d’aquest instant

deixo enrere el mon que no es veu
vull quedar-me en aquest estar
contemplant la intensitat del seu color
olorant el seu perfum...

i gaudir-ne d’aquest mirar...



*

Comentaris

  1. artur9/4/22

    Una bellesa que ens transporta i fa bullir sensacions.
    Ben trobat !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. maria varu9/4/22

      el pensament és com un llampec, ràpid i saltant d'un tema a l'altre... atrapar-lo i transcriure'l de vegades és complicat, me n'alegro que t'agradi... :)

      Elimina
  2. sa lluna9/4/22

    Tot un altre món en un instant.
    M'encanta.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. maria varu9/4/22

      tot jugant amb les teves paraules: "cada instant pot ser un món"

      Aferradetes Lluna :)

      Elimina
  3. Núria L. Aroca9/4/22

    Aquests insntats senzills i alhora tan intensos són els que val la pena gaudir, saber-los aprofitar per retenir-los i omplir de bellesa els nostres dies.

    Moltes gràcies Maria per la teva participació, preciós text i fotografia.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. maria varu9/4/22

      gràcies a tu Núria, per incentivar-nos a escriure les petites coses i/o els petits detalls... intento correspondre amb el mateix fer

      una abraçada Núria

      Elimina
  4. Carme Rosanas9/4/22

    Quina proposta més bonica!!! L'instant de vida centrat en una cosa tan maca com una rosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. maria varu9/4/22

      Gràcies Carme... m'agraden aquests reptes literaris i si me n'adono a temps procuro participar-hi... :)

      Elimina
    2. Carme Rosanas9/4/22

      Ens hi anirem trobant, doncs, a mi també m'agraden.

      Elimina
  5. qui sap si...9/5/22

    Tinc al jardí rosers
    que enfilen les punxes
    i em fan sortir la vida roja
    que corre lentament
    per dins meu.
    Me l’estimo ferit
    de llum i colors,
    de fragàncies
    i enyor per tu
    que les volies obertes i vives.
    Ara passat el temps
    de l’esclat,
    em miren pansides
    i arrugades,
    com un mirall del rostre
    que en te cura.
    Cada flor em recorda
    una estona amb tu
    o per a tu,
    un record d’un mot,
    d’un gest,
    un somriure
    que s’ha escapat
    en algun instant descuidat.
    Passa un temps lentament
    i creixen els capolls,
    per fer-se boniques flors
    de tots els colors triats
    i em quedo assegut
    davant els rosers
    guardant cada un
    els instants perduts
    entre els flaires domesticats
    de les flors obrint-se
    i envellint fins
    que el darrer pètal
    caigui al terra ple
    de les espinoses fulles
    dels gegantins pins.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

agraïda sempre...