M'ATURO


 

seguint la proposta de la Núria L. AROCA




m'aturo davant del roser
i un camí neix entre pensaments
temps de dies passats
o potser uns records
massa allunyats

m’aturo davant del roser
i tan sols m’arriba
la dolça flaire del seu perfum
la vivesa del seu color
i la bellesa d’aquest instant

deixo enrere el mon que no es veu
vull quedar-me en aquest estar
contemplant la intensitat del seu color
olorant el seu perfum...

i gaudir-ne d’aquest mirar...



*

Comentaris

  1. Una bellesa que ens transporta i fa bullir sensacions.
    Ben trobat !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. el pensament és com un llampec, ràpid i saltant d'un tema a l'altre... atrapar-lo i transcriure'l de vegades és complicat, me n'alegro que t'agradi... :)

      Elimina
  2. Tot un altre món en un instant.
    M'encanta.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. tot jugant amb les teves paraules: "cada instant pot ser un món"

      Aferradetes Lluna :)

      Elimina
  3. Aquests insntats senzills i alhora tan intensos són els que val la pena gaudir, saber-los aprofitar per retenir-los i omplir de bellesa els nostres dies.

    Moltes gràcies Maria per la teva participació, preciós text i fotografia.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies a tu Núria, per incentivar-nos a escriure les petites coses i/o els petits detalls... intento correspondre amb el mateix fer

      una abraçada Núria

      Elimina
  4. Quina proposta més bonica!!! L'instant de vida centrat en una cosa tan maca com una rosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Carme... m'agraden aquests reptes literaris i si me n'adono a temps procuro participar-hi... :)

      Elimina
    2. Ens hi anirem trobant, doncs, a mi també m'agraden.

      Elimina
  5. Tinc al jardí rosers
    que enfilen les punxes
    i em fan sortir la vida roja
    que corre lentament
    per dins meu.
    Me l’estimo ferit
    de llum i colors,
    de fragàncies
    i enyor per tu
    que les volies obertes i vives.
    Ara passat el temps
    de l’esclat,
    em miren pansides
    i arrugades,
    com un mirall del rostre
    que en te cura.
    Cada flor em recorda
    una estona amb tu
    o per a tu,
    un record d’un mot,
    d’un gest,
    un somriure
    que s’ha escapat
    en algun instant descuidat.
    Passa un temps lentament
    i creixen els capolls,
    per fer-se boniques flors
    de tots els colors triats
    i em quedo assegut
    davant els rosers
    guardant cada un
    els instants perduts
    entre els flaires domesticats
    de les flors obrint-se
    i envellint fins
    que el darrer pètal
    caigui al terra ple
    de les espinoses fulles
    dels gegantins pins.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

agraïda sempre...