seguint la proposta de la Núria L. AROCA
m'aturo davant del roser
i un camí neix entre pensaments
temps de dies passats
o potser uns records
massa allunyats
m’aturo davant del roser
i tan sols m’arriba
la dolça flaire del seu perfum
la vivesa del seu color
i la bellesa d’aquest instant
deixo enrere el mon que no es veu
vull quedar-me en aquest estar
contemplant la intensitat del seu color
olorant el seu perfum...
i gaudir-ne d’aquest mirar...
*
Una bellesa que ens transporta i fa bullir sensacions.
ResponEliminaBen trobat !.
el pensament és com un llampec, ràpid i saltant d'un tema a l'altre... atrapar-lo i transcriure'l de vegades és complicat, me n'alegro que t'agradi... :)
EliminaTot un altre món en un instant.
ResponEliminaM'encanta.
Aferradetes, nina.
tot jugant amb les teves paraules: "cada instant pot ser un món"
EliminaAferradetes Lluna :)
Aquests insntats senzills i alhora tan intensos són els que val la pena gaudir, saber-los aprofitar per retenir-los i omplir de bellesa els nostres dies.
ResponEliminaMoltes gràcies Maria per la teva participació, preciós text i fotografia.
Una abraçada.
gràcies a tu Núria, per incentivar-nos a escriure les petites coses i/o els petits detalls... intento correspondre amb el mateix fer
Eliminauna abraçada Núria
Quina proposta més bonica!!! L'instant de vida centrat en una cosa tan maca com una rosa.
ResponEliminaGràcies Carme... m'agraden aquests reptes literaris i si me n'adono a temps procuro participar-hi... :)
EliminaEns hi anirem trobant, doncs, a mi també m'agraden.
EliminaTinc al jardí rosers
ResponEliminaque enfilen les punxes
i em fan sortir la vida roja
que corre lentament
per dins meu.
Me l’estimo ferit
de llum i colors,
de fragàncies
i enyor per tu
que les volies obertes i vives.
Ara passat el temps
de l’esclat,
em miren pansides
i arrugades,
com un mirall del rostre
que en te cura.
Cada flor em recorda
una estona amb tu
o per a tu,
un record d’un mot,
d’un gest,
un somriure
que s’ha escapat
en algun instant descuidat.
Passa un temps lentament
i creixen els capolls,
per fer-se boniques flors
de tots els colors triats
i em quedo assegut
davant els rosers
guardant cada un
els instants perduts
entre els flaires domesticats
de les flors obrint-se
i envellint fins
que el darrer pètal
caigui al terra ple
de les espinoses fulles
dels gegantins pins.