FRAGILITAT




no vaig veure més llum
que la lluentor de la seva mirada
no vaig sentir més escalf
que la tendresa dels seus ulls
no vaig veure més horitzó
que la silueta de la seva presència
i en aquest lloc vaig voler quedar-me

com a treva
vaig demanar l’eternitat

fràgil temps
desgranant-se amb la lentitud
d’un sospir
que besa el bes
i anhelant fuig vers el record



*

Comentaris

  1. Un poema il·lustrat de forma molt original , està molt bé ! Felicitats :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies Artur, la veritat és que fou una mica laboriós transmetre de forma gràfica el concepte de "fragilitat"... :)

      Elimina
  2. M'agrada molt el poema, com la manera de mostrar la fragilitat en la imatge.

    Aferradetes, Maria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Paula... el poema intenta reflectir la força d'un sentir i a la vegada la seva fragilitat en el temps.
      Aferradetes Sa Lluna :)

      Elimina
  3. Deslligaré el versos
    perquè siguin vius
    i m’ensenyin els mots
    que mai vaig filar
    ni tant sols somiar.
    Sembraré els somnis
    amb les màgiques lletres
    que ja he escrit,
    o dibuixat,
    o pensat
    o callat
    per no poder-te les dir.
    Que fàcil escriure eternitat
    i que difícil pensar en ella
    i voler restar-hi per sempre,
    que valenta.
    Mirar als ulls,
    fixa la nineta,
    amb la nineta
    del meu cor
    i veure
    com creix la seva lluentor,
    i potser una mica
    és per a mi,
    i potser
    me la vol donar.
    No em deixis,
    que jo no puc quedar-me
    eternament
    a l’eternitat.
    La meva humanitat
    em condemna a vagar
    fins la fi del camí,
    anhelant de tornar a viure
    els records d’aquells petons,
    dels sospirs
    en cloure la besada,
    del temps trencat
    que ja ha fugit.
    I mentre el cos se’m desfà
    com una imatge de sorra
    al vent del passat,
    plora pel futur que mai tindré.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

agraïda sempre...