no vaig veure més llum
que la lluentor de la seva mirada
no vaig sentir més escalf
que la tendresa dels seus ulls
no vaig veure més horitzó
que la silueta de la seva presència
i en aquest lloc vaig voler quedar-me
com a treva
vaig demanar l’eternitat
fràgil temps
desgranant-se amb la lentitud
d’un sospir
que besa el bes
i anhelant fuig vers el record
*
Un poema il·lustrat de forma molt original , està molt bé ! Felicitats :)
ResponEliminagràcies Artur, la veritat és que fou una mica laboriós transmetre de forma gràfica el concepte de "fragilitat"... :)
EliminaM'agrada molt el poema, com la manera de mostrar la fragilitat en la imatge.
ResponEliminaAferradetes, Maria.
Gràcies Paula... el poema intenta reflectir la força d'un sentir i a la vegada la seva fragilitat en el temps.
EliminaAferradetes Sa Lluna :)
Deslligaré el versos
ResponEliminaperquè siguin vius
i m’ensenyin els mots
que mai vaig filar
ni tant sols somiar.
Sembraré els somnis
amb les màgiques lletres
que ja he escrit,
o dibuixat,
o pensat
o callat
per no poder-te les dir.
Que fàcil escriure eternitat
i que difícil pensar en ella
i voler restar-hi per sempre,
que valenta.
Mirar als ulls,
fixa la nineta,
amb la nineta
del meu cor
i veure
com creix la seva lluentor,
i potser una mica
és per a mi,
i potser
me la vol donar.
No em deixis,
que jo no puc quedar-me
eternament
a l’eternitat.
La meva humanitat
em condemna a vagar
fins la fi del camí,
anhelant de tornar a viure
els records d’aquells petons,
dels sospirs
en cloure la besada,
del temps trencat
que ja ha fugit.
I mentre el cos se’m desfà
com una imatge de sorra
al vent del passat,
plora pel futur que mai tindré.