PLUGIM






he deixat que aquest plugim
mullés la meva pell
encontre humit que rellisca
com el breu tacte d’una mà

he deixat acaronar-me
per totes les gotes
que queien al damunt
i escriure de nou el sentir
d’aquelles hores robades
on l’encontre de dos
era el cim de la mitjanit
dues mans... un llaç
dues pells... un sol cos




*

Comentaris

  1. La xafogor presagia pluja.

    Em trec la roba

    i abans de mitja nit

    entro a poc a poc a la mar.

    Trobo a faltat la llum de la lluna.

    L’aigua em va cobrint

    com una segona pell

    que si hagués lluna escamparia

    els seus rajos pels voltants.

    Nedo amb la parsimònia

    del que disposa de tot el temps.

    Cauen les primeres gotes d’una pluja fina.

    Surto lentament.

    Em quedo sota l’aigua prima

    esperant el so d’una veu

    que em digui que m’eixugui,

    però la veu no sona.

    Recordo quina ha estat

    la darrera vegada que l’he sentida.

    Em ve a la ment, adolorida,

    la imatge de tots dos acomiadant-nos.

    Estic sol.

    Ni la lluna m’acompanya.

    Només el remor de l’aigua

    de la mar encobreix

    els meus pensaments.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

agraïda sempre...