he deixat que aquest plugim
mullés la meva pell
encontre humit que rellisca
com el breu tacte d’una mà
he deixat acaronar-me
per totes les gotes
que queien al damunt
i escriure de nou el sentir
d’aquelles hores robades
on l’encontre de dos
era el cim de la mitjanit
dues mans... un llaç
dues pells... un sol cos
*
La xafogor presagia pluja.
ResponEliminaEm trec la roba
i abans de mitja nit
entro a poc a poc a la mar.
Trobo a faltat la llum de la lluna.
L’aigua em va cobrint
com una segona pell
que si hagués lluna escamparia
els seus rajos pels voltants.
Nedo amb la parsimònia
del que disposa de tot el temps.
Cauen les primeres gotes d’una pluja fina.
Surto lentament.
Em quedo sota l’aigua prima
esperant el so d’una veu
que em digui que m’eixugui,
però la veu no sona.
Recordo quina ha estat
la darrera vegada que l’he sentida.
Em ve a la ment, adolorida,
la imatge de tots dos acomiadant-nos.
Estic sol.
Ni la lluna m’acompanya.
Només el remor de l’aigua
de la mar encobreix
els meus pensaments.