PLOR

 


(El crit - 1893)  - Edvard MUNCH

un crit mut és el plor
rierol de dolor
sense més paraules
que l’angoixa que oprimeix l’ànima,
una part de vida que es desprèn
que marxa
que se’n va
que s’allunya
que mor

un adéu per sempre més
un comiat a moments viscuts
un tou d’instants compartits
dels que només en resten
un grapat de records,
empremtes diluïdes
del viscut
un solc de foscor
que s’afegeix -des d’avui-
en el crit mut d’un plor



*

Comentaris

  1. Esglai mut sortint
    d’una gola pressa,
    niu d’agulles
    que es claven
    en el coixí
    de carn gola endins.
    No és un adéu,
    sino una temptativa
    de trencar amb el dolor
    que irromp en els sentits
    compactes davant la foscor
    que creix amb la nit
    de la lluna nova.
    Són els tels desfets
    del fantasmes que ens fan llençar
    els crits muts
    dins del nostre cos,
    acomiadats grapats de records
    i emprendre el darrer crit mut
    d’un plor encara per sortir.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

agraïda sempre...