(El crit - 1893) - Edvard MUNCH
un crit mut és el plor
rierol de dolor
sense més paraules
que l’angoixa que oprimeix l’ànima,
una part de vida que es desprèn
que marxa
que se’n va
que s’allunya
que mor
un adéu per sempre més
un comiat a moments viscuts
un tou d’instants compartits
dels que només en resten
un grapat de records,
empremtes diluïdes
del viscut
un solc de foscor
que s’afegeix -des d’avui-
en el crit mut d’un plor
*
Esglai mut sortint
ResponEliminad’una gola pressa,
niu d’agulles
que es claven
en el coixí
de carn gola endins.
No és un adéu,
sino una temptativa
de trencar amb el dolor
que irromp en els sentits
compactes davant la foscor
que creix amb la nit
de la lluna nova.
Són els tels desfets
del fantasmes que ens fan llençar
els crits muts
dins del nostre cos,
acomiadats grapats de records
i emprendre el darrer crit mut
d’un plor encara per sortir.