PASSES





no s’aturen
no es detenen
avancen
... el temps els hi dóna temps

escriuen camins
dibuixen els dies
en un llenç repetit de lletres i pinzellades
i segueixen...
sense destí
perseguint un horitzó desdibuixat

el feix del camí les angoixa
i també les conforta
duen en la mirada
un refugi de pensaments
i fugaçment els retorna aquell alè
oblidat en les voreres d’algun camí

... són retalls d’unes passes
que sense adonar-se’n quedaren enrere...



*

Comentaris

  1. Com rodolant en costa avall,
    creixent d’ella mateixa avançant
    cap a un davant encara desconegut,
    filaven dies, lletres, colors
    camí d’un destí per triar,
    si es pot triar.
    Mira enrere per veure
    que n’ha quedat,
    però tot resta esfilagarsat,
    desconegut,
    a punt de l’oblit,
    a punt de perdre’s
    en les giragonses
    del darrere i del davant,
    del que s’oblida
    i del que encara no es coneix.
    Ni la resta d’una petjada
    queda per donar
    un ínfim testimoni.
    Rebregada queda la pols
    del camí esborrant
    el nostre efímer pas.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

agraïda sempre...