OBRE

 



obre la mà suaument
i deixa que els records
es desfacin
en l’aigua de l’oblit

obre dolçament el cor
i trenca les anelles
que et lliguen
al temps passat

obre de nou la teva mirada
vers aquesta claror
que neix avui
tant sols per veure’t a tu...



*

Comentaris

  1. S’escapen com papallones
    els records passats
    i volen de flor en flor
    pintant-se les potes
    dels colors del pol•len
    trobat en cadascuna d’elles.
    Cauen a la fi víctimes
    de la seva golafreria
    en un jardí d’oblit,
    campanetes i poncelles,
    margarides i geranis,
    totes s’obren a la mirada
    amb les petites i furtives lladres
    del nèctar floral.
    És mon cor una altra flor
    on has vingut a furtar la vida
    d’un proper demà?
    És l’aigua de l’oblit
    la que assedegarà la set
    de l’absència
    o tant sols desfarà
    un a un els records
    que ens mantenen units?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

agraïda sempre...