he dibuixat tots els rostres
i totes les mirades
que un dia ens vam regalar
he dibuixat els mots
les paraules i els gestos
que ens vam dir
he pintat l’absència
amb color vermell massa temps,
ara el barrejo amb el groc
per veure el repòs
del sol a l’horitzó
amb el blau també el barrejo
i de vegades surt
aquell lila tímid de les violes
ja me’n queda molt poc
d’aquell roig dolor
flairejat d’un perfum impiu,
que s’escampà en el temps d’arribar
a aquesta tardor d’avui
segueixo dibuixant,
pintant restes d’absències
i mots perduts,
engrunes d’un dol allunyat,
avui però...
la paleta de colors
té també el verd i el blanc
el rosa i el color de pergamí
el blau del cel i ...
un enfilall de colors més
que embelleixen els moments
amb guspires i sons diferents
he de dibuixar...
*
Assegut vora teu,
ResponEliminaet veig pintar.
Esbiaixat contemplo
com mous la paleta
i fas i desfàs
amb els colors.
Em mires i contemplo
el teu mirar
un tant admirat.
Qui m'ho havia de dir
que en marxar
has pinta l'absència
amb color roig dolor,
i que l'horitzó tingués
també el groc com a color.
Qui m'ho havia de dir,
que el joc de les mirades,
també duia el lila tímid de les violes,
Qui m'ho havia de dir,
que enyoraria la tardor d'avui
i poder compartir
de la paleta de colors:
el verd, el blanc, el rosa
el blau cel i el pergamí,
ara que tot és diferent,
qui me ho havia de dir,
que trobaria a faltar
poder amb tu, dibuixar...