deixo el neguit
les presses
lo quotidià
les petites coses
el dia que segueix a l’altre
deixo el to
la bona cara
l’amabilitat pel que diran
deixo enrere
l’ànsia de trobar-te
la necessitat de tenir-te
deixo... allò que ja no és meu
i sorgeix una qüestió: què em queda?
un jo despullat...
*
Van caient els pètals de la flor,
ResponEliminala meva vida desfullant-se
en un continu destriar
tot allò aliè a mi.
Traient les capes supèrflues
per quedar-me a cor obert.
I em sento cada cop
més estrany
amb tot el meu jo exposat
a les pròpies negacions.
Sóc quelcom més
que lo que veig?
Mentre els meus sentiments
queden nus?