VERS 266

Comentaris

  1. Hi tantes coses
    que la mar, el silenci
    o l'absència amaguen,
    que només l'amor
    ens dona força per esperar
    o descobrir.
    Les teves paraules
    parlen d'un iceberg,
    i jo em pregunto si són fredes
    com el glaç del que parlen
    o càlides com la imatge
    que les acompanya.
    Estimar-te és només l'extrem...
    i m'entra el dubte,
    que hi ha al darrere?
    S'ha acabat?
    Cal pensar,
    que hi ha alguna cosa més?
    En el desglaç
    de les noves latituds,
    encara és mantindrà
    que només és l'extrem?
    O l'extrem s'haurà fos?
    Tantes preguntes,
    per només quatre mots,
    que m'omplen de joia
    i alhora, de temor.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

agraïda sempre...