Hi tantes coses que la mar, el silenci o l'absència amaguen, que només l'amor ens dona força per esperar o descobrir. Les teves paraules parlen d'un iceberg, i jo em pregunto si són fredes com el glaç del que parlen o càlides com la imatge que les acompanya. Estimar-te és només l'extrem... i m'entra el dubte, que hi ha al darrere? S'ha acabat? Cal pensar, que hi ha alguna cosa més? En el desglaç de les noves latituds, encara és mantindrà que només és l'extrem? O l'extrem s'haurà fos? Tantes preguntes, per només quatre mots, que m'omplen de joia i alhora, de temor.
Hi tantes coses
ResponEliminaque la mar, el silenci
o l'absència amaguen,
que només l'amor
ens dona força per esperar
o descobrir.
Les teves paraules
parlen d'un iceberg,
i jo em pregunto si són fredes
com el glaç del que parlen
o càlides com la imatge
que les acompanya.
Estimar-te és només l'extrem...
i m'entra el dubte,
que hi ha al darrere?
S'ha acabat?
Cal pensar,
que hi ha alguna cosa més?
En el desglaç
de les noves latituds,
encara és mantindrà
que només és l'extrem?
O l'extrem s'haurà fos?
Tantes preguntes,
per només quatre mots,
que m'omplen de joia
i alhora, de temor.
amar és siempre una hondura desconocida...
ResponEliminaun mar...
del qual sólo se percibe el breve oleaje
y guarda para si la belleza del misterio...